granja.cat

granja.cat fa matemàtiques que entren pels ulls, a partir d’explorar-les des d’un punt de vista estètic, vivencial i educatiu. Igual que una granja, les matemàtiques formen la base dels mons que ens envolten i com a base, com a arrel, la volem desenterrar, exprimir, munyir, aixafar per treure’n fruits amb infinites propietats i vitamines, com són les d’establir ponts entre ciència i art, facilitar eines per a descobrir nous i diferents realitats o fomentar l’esperit crític davant del que ens rodeja.

En una granja tot està connectat, no pot haver-hi porcs sense cereal conreat, ni ous sense gallines, ni un rusc hexagonal d’abelles sense flors de les que extreure’n el pol·len. Aquest projecte vol resseguir aquests nexes posant èmfasi en el procés d’anar d’un punt a un altre. Per exemple, els anamorfismes estan totalment relacionats amb el punt de vista privilegiat i les deformacions, però la seva bellesa i integració al medi depenen amb igual importància de tots els punts de vista. Aquesta diversitat també ens porta a reflexionar sobre els límits entre realitat i percepció.

Treballem amb les persones, des de tot tipus de superfícies, ja sigui anant a escoles, parcs, carrers, centres cívics o hospitals; o convidant-les a la granja-taller-laboratori perquè puguin endinsar-se en un món de bellesa, imaginació i reflexió. Les eines utilitzades són molt diverses: miralls, llapis i paper, llum i no llum, pintura, bombolles de sabó, fusta, el high-low tech proporcionat per ordinadors, sensors, webcams, arduinos, etc. Tot ha de ser barat per complir una de les màximes del mètode científic: la replicabilitat i la transferència. D’aquesta manera, les persones que vénen a la granja poden transmetre les sensacions i coneixements que han viscut (o experimentat) i adquirit (o après).

Persones ens han dit que no fem matemàtiques. Persones ens han dit que no fem art. Potser això significa que estem aconseguint uns dels nostres objectius: resseguir la meravellosa frontera entre separa-uneix l'art i les matemàtiques. Els límits d'una disciplina no estan clars, ens agrada acostar-nos-hi, no només per descobrir-los sinó també per qüestionar-los.




granja.cat

Built with Indexhibit